dissabte, 5 de maig del 2007

Àreu - Refugi Vallferrera


Ahir divendres, al veure que una gran nevada m'impedia
pujar la Pica d'Estats, vaig decidir seguir l'etapa 8 del GR 11;
des d'Àreu fins el refugi Vallferrera, 6 hores caminant per un
dels entorns més bonics que he pogut gaudir fins ara.

La Pica d'Estats espera, el 16 i 17 de Juny será coronada per
molts de vosaltres, si el temps ho permet...

6 comentaris:

DeRobles el Muntanyenc ha dit...

El dia 16 de Juny, els habitants de CanKasa deixarán la seva cova per coronar el cim més alt del Principat; per alguns será el primer cop, per a d'altres el segon; pero per a ningú será l'últim.

Espero que els guerrillers no es trobin sols, i estiguin ben acompanyats.

Fins llavors, salut i sort

Anònim ha dit...

OLE, quina foto mes wuapa!!!
segur q el temps ens deixa pujar al juny!!!!

Anònim ha dit...

Jo sé una vall galana
que enmig de nues serres se destria,
i, harmònica, agermana
delícia i pau, bellesa i melangia.

Tan si de neu blanquegen
les serres com si hi bull la soleiada,
tot l'any hi remoregen
les fonts entre la murta perfumada.

Pel bosc tot solitari
son camí condueix cap a l'ermita,
ombrívol santuari
a on la quietud dorm o medita.

Allà és més escoltívol
el cantar dels aucells, l'alè de l'aire
i el regueró fresquívol...
Allà tot quant floreix dóna més flaire.

Si a voltes cal que fugi
de les banals converses de la vida,
¡oh, quin sagrat refugi
troba mon cor dins eixa vall florida!

M'agrada sos paratges
tot sol anar trescant a la ventura,
o dins aquells ramatges
reposar com absort en la natura.

I, quan el Puig altíssim
nimba a ponent una claror daurada,
i el dolç estel claríssim
somriu damunt el dol de la vesprada,

llavors ran de l'ermita
baix del ciprés m'assec; i en aquella hora
de tendresa infinita,
s'aixequen mos records, i mon cor plora.

Llavors amb més dolçura
entona el rossinyol tendres passades,
i l'aigua en la foscura
secrets imita i sospirar de fades.

Llavors per l'hemisferi
sura un vol d'inefable poesia
que en vagarós misteri
ungeix el pensament i l'extasia.

Alens d'altra existència,
perfums del paradís el cor alcança,
meravellosa essència
en què es mescla el conhort i l'enyorança.

«Tot pensament té una acció paral·lela.»
Jona

Anònim ha dit...

Si és com un orgasme potser t'agrada més aquest...

El teu nom i el meu nom, escrits en la paret,
en aquella paret plena de cors i rúbriques,
en aquella paret de voluntats darreres,
mentre s'agonitzava de l'amor o la pena;
en aquella paret de la fosca escaleta,
entre paraules tendres i paraules obscenes,
paraules que parlaven d'un amor invencible,
paraules que parlaven d'un record de carn viva,
paraules que evocaven les nits de gaudi i pètals,
i la pornografia delirant d'uns dibuixos,
en una convivència que m'agrada pensar.
En aquella paret suada dels amants,
amarada d'amors com un dur matalàs,
en aquella paret de friccions ardentes.
El teu nom i el meu nom feroçment enllaçats
quan també s'enllaçaven les nostres cames,
fosca escaleta que evoque i que no diré on és,
encara que em torturen, encara que em degollen.
El teu nom i el meu nom, ardents, en un arrap
sobre els algeps suats de la paret aquella.
El teu nom i el meu nom arrapats amb les ungles,
arrapats en la bruta paret de l'escaleta,
amb una voluntat de viure, de perviure,
amb una agonitzant cal.ligrafia dura,
entre coses obscenes i coses delicades,
exclamacions brutals d'un sexe poderós,
notacions ingènues de quadern escolar,
notes sobre la marxa dels esdeveniments,
aquell luxe d'autògrafs autèntics i primaris.
El teu nom i el meu nom, més que escrits, arrapats,
aquell amor, l'amor, amor d'ungles i dents.

Anònim ha dit...

ei mr.europa! t'escric pq ja que el club no és gaire massiu, com a minim q ho sigui el llibre d visites jejeje

DeRobles el Muntanyenc ha dit...

Gràcies Anna, farem gran el llibre de visites, perquè fer més gran l'Europa no es possible, és més que un club!¡!