Disabte 20 de maig vam dormir al Refugio de Góriz a Ordesa,
després de caminar sota una intensa pluja constant gairebé 3 hores.
Diumenge cap a les 8 del matí, els 3 que vàrem marxar, més 4
alpinistes més, que és van sumar a l'atac, sortiem cap a la cima
del Monte Perdido, la temuda "niebla", moltíssima neu, fort vent
i unes pendents no aptes per a cardíacs. Tota una experiència que
de ben segur no oblidaré.
Unes 3 hores despés arribavem a la cima, 3355 metres, 4 fotografíes
i cap al descens; la anomenada escupidera es va fer lenta a la
baixada, ja que les pendents amb la neu eren força perilloses,
piolet en ma i cap a Góriz.
Una baixada tranquila que es va fer molt agradable, amb estones
de sol i una temperatura perfecte per a caminar.
després de caminar sota una intensa pluja constant gairebé 3 hores.
Diumenge cap a les 8 del matí, els 3 que vàrem marxar, més 4
alpinistes més, que és van sumar a l'atac, sortiem cap a la cima
del Monte Perdido, la temuda "niebla", moltíssima neu, fort vent
i unes pendents no aptes per a cardíacs. Tota una experiència que
de ben segur no oblidaré.
Unes 3 hores despés arribavem a la cima, 3355 metres, 4 fotografíes
i cap al descens; la anomenada escupidera es va fer lenta a la
baixada, ja que les pendents amb la neu eren força perilloses,
piolet en ma i cap a Góriz.
Una baixada tranquila que es va fer molt agradable, amb estones
de sol i una temperatura perfecte per a caminar.
4 comentaris:
Ole que guai doncs. Llavors hi vas anar al final. Amb qui?? Per cert, ja t'he linkat eh...i ben amunt!! com no...Apa!
ei moltes felicitats pel cim,eh!! t'admiro tot i q penso q stas una mica xalat d'haverho fet amb aquestes condicions jejej
si iu sun DR!
Moltes felicitats! sempre em quedarà l'honor d'haver fet junts els teus primers tres mils, el Perdiguero i la Pica.
Ànims, que les muntanyes mai no s'acaben.
fa temps que no hi entrava al teu blog,pero penso que las coses que fas son estupendes. ànim i segueix endavant segur que en gaudiràs.
mamamaca
Publica un comentari a l'entrada